Shrek!

"Perquè no cal ser un príncep blau, ni una bonica princessa per trobar l'amor vertader"

_Mystic River_

El director de la pel·lícula és Clint Eastwood, director també de Harry el sucio.
Els actors més importants són:
Sean Penn, Tim Robbins, Kevin Bacon, Laurence Fishburne, Marcia Gay Harden, Laura Linney.
Aquesta pel·lícula està basada en una novel·la de Dennis Lehane. Conta l’historia de tres xics que al començament de la pel·lícula estan ficant els seus noms a terra. Però un cotxe que els veu s'atura i se'n porta a un d'ells, el viola i abusen d'ell fins que aquest, per sort, pot escapar-se.
Aquest fet marca al llarg de la vida dels tres greus problemes, ningú oblida el que passà.

Tim Robbins que fa de Dave, és el xiquet del que abusen. Desde aquell dia, és un personatge que no aconsegueix ser feliç, no pot esborrar del seu cap el que li ocorregué.

Sean Penn fa de Jimmy, es un delinqüent que passa una temporada en la presó i no pot tornar a la seua vida normal.
La seua filla més tard és assassinada i el dubtarà del seu amic al que l'obliga a dir que ha matat a la seua filla i desprès el mata.

Kevin Bacon fa de Sean, és un policia amb problemes per tindre una parella estable. Es podria dir que és una mica conflictiu en la seua vida diària.

La vida dels tres xics encara que es separen una mica al fer-se majorsno deixarà d'unir-los misteriosament, ja que amb l’assassinat de la filla d'un d'ells, Katie, tornen a aparèixer els tres junts. Encara que aquesta vegada les relacions no seran com les anteriors.

El final de la pel·lícula acabarà de forma tràgica.

12-19 de Març -2008

En la pel·lícula es mostren diferent sucessos amb caracter pilític.

Es veu coma influït la Segona Guerra Mundial pero a la vegada s'antepossa l'amor entre els protagonistes.

Encara que no és la típica pel·lícula amb final feliç.

Els seus personatges són:

-Rich->Que representa a un home d'uns 40 anys, és un home molt fort que ha après molt desde que deixà París.

-Victor-> home al que se li va donar per mort unes cinc vegades, que escapà de les concentracions nazis. La relació amb la seua dona, és uan relació d'amor diferent ja que ella més bé el vol com a un fill que de una manera pasional.

-Ilsa->És una dona que per la apriencia pareix mol bona, però es la causant del grans problemes de Rick, ella no apareguè quan s'anaven junts i el deixà plantat esperant-la fins l'última hora.Pero se la representa a la vegada com la xica perfecta que dona a Rick la sensibilitat que li falta. Podríem dir que conta amb dos cares diferents.

-Sam-> És el pianista i gran amic de Rick. Ell va ser qui acompanyà a Rick en París i coneix a la perfecció l'història de amor entre Rick i Ilsa. Es una especie de confessor per a Rick, ja que aquest confia plenament en ell.

Bé és una pel·lícula molt important i coneguda i es necessari vore-la està plena de simbols i de missatges.

Match Point

El director d'aquesta pel·lícula és Woddy Allen.
I en aquest treball apareixen personatges molt coneguts com,Scarlett Johansson, Matthew Goode i altres.
Un nou prfessor de tennis Chris Wilton és un home que no és de classe alta però que li atrau molt tot el luxe del que disfruta el seu alumne Tom.
Pero més que tot açó li agrada chloe la germana de Tom.
Comencen una relació i acaben cassant-se.
Pero quan tot pareix que va perfecte apareix Nola la novia del seu actual cuñat i comenza a atrir-lo molt.
Nola i Chris comencen una relació d'amagades, quan Nola ja no està amb Tom, però surgix un greu problema quan Chris deixa embarassada a Nola.

Aquesta pel·lícula fou nominada per a un Oscar per a premi de guió més original.

Charlie i la fàbrica de xocolata

Aquesta és la pel•lícula de Charlie y la fàbrica de xocolata!!!
Està basada en el llibre de Roald Dahl(autor anglés de lliteratura infantil).
Apareixen actors molt famosos com Jonny Deep que interpreta a Willy Wonka.
Willy de petit com que el seu pare era dentista no li deixaba menjar ni xocolata ni coxinades...
Y el pobre Willy se l'havia de menjar d'amagades...
Finalment decidí montar la seua pròpia fàbrica, la fàbrica Wonka, que era molt famosa, i que habia decidit fer uns paperets daurats en el quals es guanyava una entrada per a la fàbrica.
Hi han cinc paperets i la sort fa que els toquen:
El primer a: Augustus Gloop, és un xiquet molt gros i sempre esta menjant.
El segon a: Veruca salt, una xiqueta molt malcriada que mai té prou amb res.
El tercer a: Violeta Beaudegarde, sempre va mascant xicle i quan el trau de la boca se'l guarda per seguir després i poder batir nous rècords.
El quart a: Make Teavee, està obsesionat amb el videojocs i la televisíó.
I per fi el cinqué li toca a: Charli, és un xiqet de familía pobra hi la estima més que qualsevol cosa, trobà el billet daurat per casualitat ja que ella només menjva un bloc de xocolata al any i era per al seu natalici.
Els xiquets poder anar amb un acompanyant i Cahrile va amb el seu iaio.
Diue que l'últim que es quede es prodrà qedar amb la fàbrica.
Tots van desapareixent a poc a poc per diferents causes, i tan sols queda ja Charlie.
Però Willy li diu que si vol la fàbrica deu oblidar-se de la seua família deu estar a soles com ell havia fet.
Cosa a la qual ell es nega, ja que com he dit abans estimva la seua família per damunt de tot.
Així que Charlie li que no a Wonka però l'acava per convençer de que busque al seu pare, a Wonka li costa però finalment accepta ja que sap que en el fons té ganes de retobar-se amb ell.
Quan Wonka va a la consulta acompanyat per Charlie es fa psar per un client més pero rapidament al fer-li la revisió son pare el reconeix i fan les paus.



Aquesta pel•lícula está repleta de efectes visuals com per exemple quan al començament es veu tot blanc de la neu i els camions Wonka rojos per a que destaquen.
Atres curiositats a destacar: en la pel•lícula hi ha un flash back i fica 15 anys abans, i apareix l'actor Jonny Deep fent de Willy Wonka amb unes tissores, escenficant d'alguna manera "Manostijeras", que casualment fou estrenada fa 15 anys tenint com a actor principal a Jonny Deep.

prova

De camí cap a la Magdalena, fent romeria, com tot bon fester castelloner…

Marcel:
-M’encanta aquest passeget per la muntanya un dia a l’any..

Lluís:
-Un dia? Tu ets borinot! Com es que tan sols vens un dia?

Marcel:
-Doncs, perquè és el dia que pertoca…No hi veus que avui puja moltíssima gent?

Lluís:
Sí...però no per això has de pujar avui..
Els meus iaios em contaven de menuts que abans era molta gent la que no tan sols pujava un dia, sinó que eren molt dies els que s’apropaven fins ací per poder respirar aquest aire tant sa…

Marcel:
I com és que ha pogut canviar tant açò?

Lluís:
Doncs perquè com diuen els meus iaios, la gent ara te altres problemes més importants i cada vegada se’ls resta més temps per a poder gaudir d’aquests regalets del cel

Marcel:
Això diuen els teus avis?

Lluís:
Sí.

Marcel:
Doncs tenen tota la raó.

Segueixen el camí..

Marcel:
Per cert Lluís, fa una estona ja que m’arriba una oloreta d’aquestes que semblen familiars..

Lluís:
Clar es l’oloreta dels tarongers…
No has anat de menut mai amb el teu avi a replegar les tarongetes dolsetes a l’hort?

Marcel:
No…o potser sí, però ja no ho recorde...

Lluís:
Doncs jo no m’oblidaré mai…és més encara ajude al meu iaio tots el anys, això sí la cosa per als llauradors cada vegada i està més difícil...

Marcel:
I com es això?

Lluís:
Doncs perquè cada vegada són menys els que estimen aquest treball…
La gent d’avui en dia ja no esta per a romanços…

Marcel:
I, penses que acaba desapareixent?

Lluís:
Sí…



Marcel continua, però amb un pas més aturat…

Marcel:
Doncs jo vull buscar solució...

Lluís:
Solució? Qué dius?

Marcel:
Sí, jo no vull que desapareguen els tarongers de Castelló.

Lluís:
Ni jo..

Tots dos:
Aleshores caldrà buscar solució!!

I és que mai s’ha aturat ningú a pensar com seria Castelló sense els estimats tarongers?
No penseu com jo que cambiaría inclús la festa?

Si ens adonem les tarongers es per a Castelló són com un dels seus majors monuments, és una insígnia per a nosaltres...
Ens serveix d’adorn per a eventes tradicionals, d’ingredient per a moltes receptes, de fruita , fins i tot de farmacèutic, ja que són molts els seus avantatges per a la salut...

En fi per a infinites coses…

En canvi mai se li té el respecte que cal…

Com es que cada any al fer romeria cents de xiquets les maltracten amb les seves aspres mans?
Com es que introdueixen petards en aquestes per vore com es desfan a pedassos?

I és que en cada petit tros d’aquesta estimada fruita per a alguns hi ha el gran esforç de molt llauradors com els nostres avis, en fer que aquesta hi perdure encara en el nostre temps.

MUJERES AL BORDE UN ATAQUE DE NERVIOS

Aquesta pel·lícula és l'última que hem vist a classe.
"Mujeres al borde de un ataque de nervios", és una pel·lícula que té com a director a Pedro Almodovar.
Pedro va aconseguir ser nominat per a un òscar amb aquesta pel·lícula, i per això és una pel·lícula important de tots els seus treballs.
Es mostra particularment la realitat d'algunes dones, per això té un aspecte tan femení.
Almodovar té en conte qualsevol part del decorat inclús de les cançons, i per això si ens fixem ens donarem conte de la relació que hi ha sempre al decorat, paisatges, cançons...amb el tema de la pel·lícula.
És del 1988 i com és lògic es veuen infinits canvis de l'època, com: la forma de vestir, els pentinats...
La pel·lícula tracta de dos actors de doblatge que estan junts, però al temps acaba la relació...(encara que ella, Pepa encara estima a ell, Ivàn).
Ella està embarassada pero no aconsegueix saber res d'ell així queno pot dir-li res i ell no ho sap.
Després a Pepa encara se li complica més la situació perquè apareix Candela, amiga de Pepa que ha vingut buscant-la perquè va fugint de la polícia, ja que el seu novio era un terrorista xiíta i té por de que la culpen com a compliç.
També apareix després, més que res per casualitat, Carlos, el fill de Ivàn, que acudeixen a casa de Pepa per vore el seu pis, per a alquilar-lo.
Encara que el presentava en condicions pessímes i amb l'habitació cremada.
Una estona després mentre la novia de Carlos dorm perquè a begut gaspatxo,lloc on Pepa havia introduït una gran quantitat de somnífers, Carlos comença a sentir-se atret per Candela, i comença a besar-la cada vegada que la veu.
Més tard arribarà la pol·licía i començarà a fer-los preguntes, però per a eixir d'aquest embolic els oferiràn gaspatxo per a adormir-los.
Al final de la pel·lícula quan la novia de Carlos desperta, Pepa fa una gran confessió a la xica, li conta que està embarassada.
Y així acaba la pel·lícula.

Programa per a la ràdio

JORGE
Benvinguts!
Bé, hui que estan ja tan prop les festes de la Magdalena, ens interessaria introduir-nos una mica al món dels joves, per això farem una mini entrevista on els nostres invitats de hui, dos companys de primer de batxillerat, que ens explicaran com viuen ells la festa.
Vinga, anem allà... Què és el que penseu sobre la Magdalena i que vos pareixen aquestes festes, vos agraden?

TÀNIA
Jo pense que és una setmana per disfrutar al màxim amb els amics i viure la festa fins que el cos aguante i avant!

SERGIO
Jo també vaig als actes programats. Pense que cal estar amb la família i eixir, però sempre amb control, sense passar-se.

TÀNIA:

I és que "Les nostres festes presenten un component diferenciador respectea les celebracions d'altres pobles i ciutats. Esta ciutat no festejaen les festes de la Magdalena, al seu patró, com sol ser freqüent,sinó que Castelló assumix el repte de commemorar els seus orígens.I ho fa amb una sèrie d'actes tradicionals.

SERGIO:

A través de la Fira i Festes de la Magdalena, presentem el testimoni d'una ciutat viva, que manté el pressentiment de la seua història convertida en metàfora festera; mitologia, tradició, llegenda i història es fonen i donen la mà a la cultura popular de la nostra terra.

TÀNIA:

<>

JORGE:
Molt bona introducció xics.

I sobre els concerts, què em podeu dir, anireu a alguna actuació?

SERGIO:
Jo aniré al de Conchita, m'agrada molt el que transmeten les seues cançons, i a part és molt guapa... /bé, açò no calia dir-ho/ he, he, he!/

TÀNIA:
Jo encara no sé el que faré, però pot ser vaja a algun... Qué allí la festa està assegurada!

JORGE:
Per cert el Casal del vi, el que la gent diu "mesó" quan l'inauguren aquest any?

TÀNIA:
Sempre l'inauguren el dissabte de matí.

SERGIO:
És de veres, cal anar després de la primera mascletada, jeje.

TÀNIA:

Encara que aquest any també es rumoretja que el preu de la botella de vi rondarà els 10€ (no recorde el preu de l'any passat) però açó és un autentic robatori, que en un supermercat costa 2€ i te la venen per 10!!! que bèsties!!!.

JORGE:
Si què esteu assabentatas, no?

SERGIO I TÀNIA:
Ho dubtaves?

JORGE:
Tan joves com sou, pensava que no sabrieu tant sobre aquest tema.
Què tindrieu l'organisme més sa..

Enacara que tenieu tota la raó, quin robatori!!

I quins actes vos agraden?

SERGIO:
A mi m'agrada molt el correfocs, perquè és molt divertit i si vens del mesó perds la por als coets.. jeje. I és encara millor!

JORGE:
I torna-li aquesta juventud d'avui en dia..

TÀNIA:
Doncs a mi m'agrada més la Romeria i fer alli una becadeta per descansar del dia anterio, que és el primer dissabte i la festa és prou grossa..

JORGE:

Per cert per és un dels actes més importants de la setmana..

El primer diumenge de festes, tots els castellonencs, s´alcen a les 6:30 i empunyant la canya amb la seua cinta verda en una mà i el seu saquet amb l´esmorzar en l´altra, es dirigeixen tots a rememorar el testimoni de fidelitat als seus orígens. És la Romeria a l´ermita de la Magdalena, al Castell Vell, poblat que va abandonar fa més de set segles, pel privilegi que els va atorgar el REI JAUME I al 1.252.

SERGIO:

Conta la llegenda, com tradició popular, que en la baixada de la muntanya al plà sobrevingué la nit i la tempesta. Les terres que xafaven els nostres avantpassats eren pantanoses i fangoses, pel que van dedicir lligar un fanalet a l´extrem de cada gaiato, enllumenant així el camí pel que passaven a través de les tenebres. Els xiquets portaven un pa cuit en forma de rotllo com a collar, i els majors tantejaven amb les canyes com a barres el terreny pantanós pel que havien de passar.

TÀNIA:

Així van sorgir en definitiva els símbols de les nostres festes de la MAGDALENA:LA CANYA; EL ROTLLO I LA GAIATA.

A les 19´30 hores aproximadament s´efectua la TORNÀ a la Ciutat, acabant on va començar: a la Con-catedral de Santa Maria.

JORGE:

Bonic acte aquest de la Romeria em pareix que tt aquell que pot puja a la muntanyeta el diumenge i és que no es per a menys!

Bé pasem a altre tema...

Ffoten els coets a les vuit del mati oi?

SERGIO:
Molt, no deixen dormir! Son el pitjor i no tenen respecte

TÀNIA:
Dons a mi no em molesten, a més en MAGDALENA FESTA PLENA!

JORGE:
Molt bé jeje.

Enacara que em de recordar que a les festes no son tot avantatges i tata nois?

TÀNIA:

Doncs tens tota la raó i és que en aquesta setmana no sols aumenta la festa a la ciutat si no també la deliqüència i fins i tot el consum de drogues...

JORGE:

Sí, sí compte amb la barretja de drogues!!

I bé ara que s'acosta la Magdalena penseu què el consum de drogues s'incrementa en aquestes festes?

SERGIO:

Qualsevol festa en la qual predomini el lúdic i la diversió és una situació que, de fet, afavoreix el consum de tot tipus de substàncies dintre d'aquest àmbit recreatiu. Això implica un risc perquè ja no és el consum que una persona pugui tenir en un moment determinat puntual. Aquesta permissivitat social al lúdic, a sobrepassar els horaris normals, permet que hagi un major consum de substàncies.

JORGE:

Quines són les drogues més freqüents que es prenen en festes?

TÀNIA:

L'alcohol i la marihuana és el que més es consumeix en Magdalena i, en general, en aquest país. La següent és la cocaïna. Però les substàncies que estan exclusivament lligades al seu consum en el carrer i en la festes són les drogues sociorecreatives que componen: èxtasis i tots els seus derivats. Solen ser substàncies que es prenen per a l'excés.

JORGE:

Quins són els riscos de les drogues sociorecreatives?

SERGIO:

Els problemes psiquiàtrics en gent predisposada, la intoxicació, que és l'efecte més greu, i altres efectes com una hepatitis fulminant. En alguns casos pot disparar l'aparició d'una psicosi o aparèixer una reacció psicótica que desapareix quan passen els efectes de la droga.

JORGE:

P Aquest tipus de drogues enganxen?

TÀNIA:

No la gent que pren drogues de disseny no sol tenir addicció perquè aquestes substàncies creen una tolerància molt ràpida. En pocs mesos del seu consum la persona deixa d'experimentar els efectes agradables, amb la qual cosa ells mateixos solen abandonar les pastilles. Però molts d'ells solen buscar altres estimulants com la cocaïna o el "speed" i aquests si que s'enganxen.

JORGE:

P. Què aconsellarieu als joves aquestes festes?

SERGIO:

Els diriem que fossin conscients del que fan i del que prenen. Abans de prendre's gens, que s'informin i que es plantegin si els fa falta una droga per a divertir-se i, sobretot, que no barregin els diferents tipus de drogues.

JORGE:

Bé doncs amb aquesta aportació on vos hem mostrat també l'aspecte negre de la festa ens anem acomiadant ja, ara tan sols desitjar-vos unes bones festes i per anar introduint el ritme de la Magdalena ja que sols queda un dia, vos deixem amb aqestes cançons típiques d'aquesta festivitat!!

Ara per finalitzar vos deixem amb unes cançons típiques i populars de Castellò.