De camí cap a la Magdalena, fent romeria, com tot bon fester castelloner…

Marcel:
-M’encanta aquest passeget per la muntanya un dia a l’any..

Lluís:
-Un dia? Tu ets borinot! Com es que tan sols vens un dia?

Marcel:
-Doncs, perquè és el dia que pertoca…No hi veus que avui puja moltíssima gent?

Lluís:
Sí...però no per això has de pujar avui..
Els meus iaios em contaven de menuts que abans era molta gent la que no tan sols pujava un dia, sinó que eren molt dies els que s’apropaven fins ací per poder respirar aquest aire tant sa…

Marcel:
I com és que ha pogut canviar tant açò?

Lluís:
Doncs perquè com diuen els meus iaios, la gent ara te altres problemes més importants i cada vegada se’ls resta més temps per a poder gaudir d’aquests regalets del cel

Marcel:
Això diuen els teus avis?

Lluís:
Sí.

Marcel:
Doncs tenen tota la raó.

Segueixen el camí..

Marcel:
Per cert Lluís, fa una estona ja que m’arriba una oloreta d’aquestes que semblen familiars..

Lluís:
Clar es l’oloreta dels tarongers…
No has anat de menut mai amb el teu avi a replegar les tarongetes dolsetes a l’hort?

Marcel:
No…o potser sí, però ja no ho recorde...

Lluís:
Doncs jo no m’oblidaré mai…és més encara ajude al meu iaio tots el anys, això sí la cosa per als llauradors cada vegada i està més difícil...

Marcel:
I com es això?

Lluís:
Doncs perquè cada vegada són menys els que estimen aquest treball…
La gent d’avui en dia ja no esta per a romanços…

Marcel:
I, penses que acaba desapareixent?

Lluís:
Sí…



Marcel continua, però amb un pas més aturat…

Marcel:
Doncs jo vull buscar solució...

Lluís:
Solució? Qué dius?

Marcel:
Sí, jo no vull que desapareguen els tarongers de Castelló.

Lluís:
Ni jo..

Tots dos:
Aleshores caldrà buscar solució!!

I és que mai s’ha aturat ningú a pensar com seria Castelló sense els estimats tarongers?
No penseu com jo que cambiaría inclús la festa?

Si ens adonem les tarongers es per a Castelló són com un dels seus majors monuments, és una insígnia per a nosaltres...
Ens serveix d’adorn per a eventes tradicionals, d’ingredient per a moltes receptes, de fruita , fins i tot de farmacèutic, ja que són molts els seus avantatges per a la salut...

En fi per a infinites coses…

En canvi mai se li té el respecte que cal…

Com es que cada any al fer romeria cents de xiquets les maltracten amb les seves aspres mans?
Com es que introdueixen petards en aquestes per vore com es desfan a pedassos?

I és que en cada petit tros d’aquesta estimada fruita per a alguns hi ha el gran esforç de molt llauradors com els nostres avis, en fer que aquesta hi perdure encara en el nostre temps.